LO VELL I LO NOU

India Donaldson enfronta a una jove de disset anys amb el seu pare i el millor amic d’aquest en un cap de setmana d’acampada a la muntanya en la seva òpera prima, Good One. Si bé la posada en escena de Donaldson no aconsegueix parlar per si sola – la cineasta s’ensopega amb una planificació en excés convencional que falla en suggerir a partir de lo visual, i que no aconsegueix convertir els seus paisatges boscosos en escenaris més bells o estimulants que els d’una urbanització -, la cineasta té sort en que allò més important del film siguin precisament les paraules. El film incomoda des de la seva simple premisa, una jove aïllada i confrontada amb l’ego patriarcal. Rebutjant grans efectismes, Good One funciona per un guió on aquest abús i relació de poder perpetuat per la estructura social patriarcal queda plasmada a partir de diàlegs aparentment inofensius però explícitament comprometedors. El que fa d’aquest film un visionat tan angoixant és la restricció a la pura prosa, en aquells comentaris i comportaments de gènere que tenim profundament interioritzats i normalitzats però que en el context de la pel·lícula evidencien el seu caràcter condemnatori. Sense revelar si el final és aterridor o satisfactòriament alliberador, Good One és una interessant reflexió al masclisme interioritzat i amagat sota la fatxada de la civilització, i com en un context més aïllat i primitiu aquests mateixos comportaments poden adquirir ressonàncies més estremidores.