LO VELL I LO NOU

Escollida dins de la secció de Direccions (la més popular), Ejercicios Para Ver a Dios de Miguel Ángel Blanca és tota una declaració d’intencions del Festival D’A, que posiciona una pel·lícula fora de qualsevol convenció allà on més gent la veurà. Els noranta minuts de metratge pendulen entre la comèdia absurdíssima i arbitrària més camp i la reflexió filosòfica sobre el reality i la societat de consum, tot conduït per les tres fantàstiques protagonistes –Maria García, Mariona Naudin i Laia Cabrera–; místiques visionàries que concursaran en un reality show de supervivència anomenat Ejercicios Para Ver a Dios.

Tal com he anticipat, el film es resisteix a qualsevol classe de convenció. La il·luminació i attrezzo del plató del programa fictici, que té un acabat entre el cyberpunk i l’imaginari medieval, contrasta amb la filmació de càmera en mà del paisatge muntanyístic natural on les tres dones lluitaran per la seva supervivència, intentant aconseguir veure a Déu. Si no ho aconsegueixen seran violades i assassinades. No hi ha res que no sigui delirant. En realitat, mai res queda del tot clar: ni quin és l’objectiu real del programa, ni la relació entre les protagonistes, ni per què concursen… En lloc de perdre el temps en donar explicacions, Miguel Ángel Blanca martiritza a les seves protagonistes –així com a l’espectador– fins al punt del ridícul quasi abjecte, oferint-nos una sèrie de gags còmics salvatges que desafien uns límits morals on poca gent s’atreveix a arribar. 

Fer-li lectures textuals a Ejercicios Para Ver a Dios després d’un sol visionat seria una tasca quasi més suicida que el mateix film i, per això, només diré que els elements d’espontaneïtat i arbitrarietat poden recordar al millor John Waters i, l’exercici meta-reflexiu sobre el dispositiu, així com el maltractament contra les protagonistes, al Pasolini de Saló i el seu discurs sobre la societat del consum. Com a novell crític que s’ha enfrontat a una cosa que mai no havia vist, només una recomanació a la lectora, aneu-la a veure perquè és una pel·lícula radicalment dissonant del preestablert.