LO VELL I LO NOU

Dos homes, un blanc i un negre, són separats per una tanca. El negre ve a reclamar el cadàver del seu “germà” mort, assassinat a l’obra. El blanc li diu que a les obres la gent mor. Mentrestant, els guàrdies africans, a les seves atalaies vigilants, es canten els uns als altres per a dir-se que tot està bé. Western de barreres i fronteres nocturn, Le Cri des Gardes de Claire Denis és l’enèsim apropament de la cineasta a les asimetries creades per les intervencions/explotacions de colons –o postcolons– blancs al continent africà.

En el transcurs d’una nit, quatre personatges, l’Alboury (el negre que reclama al mort), l’Horn (el blanc que li nega la petició), en Cal (l’enginyer company d’Horn que ha assassinat al germà d’Alboury) i la Leone (dona d’Horn acabada d’arribar al continent) discutiran sobre el cadàver que els ha convocat. Cap al final de Les Cri des Gardes, un d’aquests personatges li diu a l’altre: “gràcies per intercanviar punts de vista”. En una pel·lícula on no es para de parlar en quasi cap moment, en realitat no hi ha ni un sol moment de comunicació vertadera. Són monòlegs inconnexos (punts de vista oposats), imprecisos en la seva voluntat reconciliadora, perquè no hi ha reconciliació possible després de l’acte de violència iniciàtic, en fora de camp, que engega l’argument. 

És una pel·lícula que va tant dels que discuteixen enrabiats a plens pulmons com dels que fan silenci en la penombra observant-los. On la càmera, en els estilemes clàssics del cinema de Denis, s’apropa als cossos i rostres dels personatges, enquadrant-los deformats en el que sembla un film de terror amb la mateixa naturalitat amb la qual els deixa desemparats en el fons d’un pla general. 

Mentrestant, passa la nit, a poc a poc. I el fluid pas del temps contrasta amb les posicions inamovibles dels protagonistes. D’aquesta manera, aquest temps que s’escola i no s’atura, va revelant que, precisament, no hi ha res a revelar. Que l’enigma no és en realitat un enigma, sinó anys i segles d’agressió sistemàtica, colonial i patriarcal. Que el que és enigmàtic no és més que la desconfiguració de l’estat natural de les coses a base de violència bruta, frontal i fatal.