Refugis de Paper suposa el pas de Miguel Eek a un cinema més proper a l’assaig, mesclant materials de diverses fonts per construir una experiència que a estones s’apropa més a allò purament sensorial que no pas objectiu o documental. Començant dins les formes que li són conegudes, com és la filmació d’espais i aquells personatges que allí habiten – en aquest cas, algunes de les biblioteques de Mallorca –, aviat s’allunya de la seva usual estètica del cinéma vérité per a passar a servir-se de materials diversos – alguns d’arxiu, altres domèstics – per tractar de trobar en les paraules dels seus nombrosos testimonis alguna cosa d’espiritual, de transversal.
Després de filmar espais tan diversos com el cementiri de Palma, un cinema local o un Hospital psiquiàtric, el documentalista Miguel Eek escull la calma i el silenci de les biblioteques públiques per refugiar-se una vegada més en la seguretat d’aquells espais de trobada, d’una intimitat col·lectiva i compartida que esdevé per a alguns rutina, necessitat, o un simple refugi. Vehiculant les imatges i donant-lis sentit amb un seguit de testimonis que exposen les seves inquietuds lliurement, el resultat del film és una breu oda a les biblioteques com a espais de reflexió, pensament i creació. Així, l’espai físic de les biblioteques adquireix una dimensió plural, universal i a la vegada individual dins de cada un dels testimonis que participen en el documental. L’espai es deconstrueix en l’experiència d’un mateix, i adquireix la seva dimensió física en la trobada amb l’altre.
No és tan important el que es diu per se com l’èmfasi i l’atenció que se li dona a la paraula, el pensament i la llibertat que es dona en aquests petits espais de resistència. És un rebuig total a tot el món fora d’aquests espais, la creació d’un microcosmos on l’alteritat i els silencis ens apropen els uns als altres i no pas ens separen. No és massa exagerat dir que Miguel Eek torna la pau de les biblioteques en un univers utòpic, desannexat del món pel seu caràcter marginal i selecte, i unit per una connexió espiritual, humana i profundament afectiva.


Deixa un comentari