El dimarts 10 de juny vam poder assistir a la secció oficial del festival +RAIN. Un festival que orienta la seva mirada cap a les noves pràctiques creatives, l’experimentació i la integració de la IA generativa a l’audiovisual i el cinema. +RAIN es defineix com un espai de trobada transdisciplinària que reuneix els perfils més destacats en els camps de la recerca, l’experimentació i la creació fílmica assistida amb IA. Vam visualitzar vuit curtmetratges creats, efectivament, amb l’ajuda d’intel·ligències artificials generatives.
Ahir vam tenir la sort de poder parlar uns minuts amb quatre dels vuit cineastes de la secció oficial i vam aprofitar per a entrevistar-los. Ells són en Brecht Vanhoutte, l’Amaïlla Bordet, en Marco Talarico i en Zirui Chen. Aquí una explicació breu dels films que van presentar al +RAIN.
Ethereal Rhythms, Everything Rhymes
Un viatge experimental amb IA i textures que evoquen temps passats, pàgines d’un diari personal sense data escrit amb cadències de flux digital.
Brecht Vanhoutte, 2025, 15 minuts, Bèlgica
No Home Movies
Una IA intenta constituir-se una memòria tot extraient imatges dels altres. Aspira a trobar-hi la seva pròpia humanitat.
Amaïlla Bordet, 2024, 9 minuts, França
At Least I Will Be 8 294 400 Pixel
Després d’intentar recrear fotos d’unes vacances passades amb l’ajuda d’un programari d’IA, un jove decideix viatjar a Geòrgia, el país que recorda haver visitat.
Marco Talarico, 2024, 15 minuts, Itàlia
Format Error Occurred At Offset
Els sistemes burocràtics i les tradicions culturals sempre han intentat dir-me “qui sóc”, mentre que la indústria actual de la IA, capaç de crear “màgia”, ho destrueix mitjançant l’homogeneïtzació.
Zirui Chen, 2024, 11 minuts, Alemanya i Xina
Oscar: Bon dia, ahir vaig poder veure els vostres curtmetratges al +RAIN i va ser una experiència tan enriquidora com interessant. M’agradaria que us presentéssiu i expliquéssiu breument la vostra pel·lícula i com va ser el vostre camí per a acabar-la realitzant amb l’ajuda d’intel·ligències artificials generatives.
Brecht Vanhoutte: El meu nom és Brecht Vanhoutte i soc el director de Ethereal Rhythms, Everything Rhymes. Vaig treballar amb la IA perquè és una pel·lícula diari on volia que es notés el present en el qual estava. Per a parlar d’aquells dies, necessitava que la història estigués en aquell present concret, que la meva feina visqués en aquell moment. D’aquesta manera, quan sigui vista d’aquí a deu anys, la gent recordarà el que era 2024. Estava buscant una forma o un estil per a aconseguir això, i vaig escollir la IA, perquè la IA és ara, tothom parla de la IA i és un gran tema en el cinema, per això la vaig escollir.
Amaïlla Bordet: Hola, jo soc l’Amaïlla Bordet, la directora de No Home Movies, i vaig escollir fer servir la IA perquè volia experimentar i la meva escola, La Femís de París, finançava experiments si estaven realitzats amb aquesta tecnologia. Realment, no l’hauria fet sense aquesta ajuda financera. No tenia un projecte precís al principi fins a trobar uns arxius casolans, així que la idea de la IA va venir abans del projecte original.
Marco Talarico: Bon dia, soc en Marco Talarico, el director de At Least I Will Be 8 Million 224 400 Pixels. Em vaig apropar a la IA perquè, d’alguna manera, volia fer una pel·lícula d’arxius al principi, però no en tenia cap, així que vaig intentar recrear-ne un de nou. També m’interessava recrear experiències que mai he viscut, però que potser volia viure, així que vaig trobar que la IA era útil per completar la història que volia explicar.
Zirui Chen: Jo soc en Zirui Chen, el director de Format Error Occurred at Offset. Al principi, com tots, estava interessat simplement en aquelles imatges estranyíssimes que ens dona la IA i volia entendre com es transformen en una cosa així. En aquell moment treballava en Midjourney, però em vaig canviar a Stable Diffusion per a poder controlar cada part del procés millor i conèixer encara més la lògica de les IAs, com es converteixen en una eina, com s’utilitzen realment… I això em va semblar molt interessant.
B: De fet, tu ets el que vas fer més experimentacions amb la IA de tots nosaltres, el que va fer més recerca… A través de Stable Difussion, sobretot.
Z: Totalment, jo estava molt interessat en com funcionava la màquina de la censura a la Xina. És un tema molt important per a mi i, d’alguna manera, si puc evitar la censura, puc publicar alguna cosa més sensata.
O: Quines possibilitats us ofereix les IAs inassumibles en una pel·lícula convencional? Quines possibilitats us ofereix la IA com a artistes i creadors? Quin tipus d’imatges es poden aconseguir vertaderament diferents?
B: Aquesta és la pregunta que tots ens hem de fer per a començar aquesta recerca, quin tipus de films podem fer? Tots som ignorants en aquest sentit i hem d’aprendre què podem fer amb la IA. Ens hem de qüestionar constantment què està portant aquesta eina al cinema contemporani. Què poden fer aquestes imatges? Veurem aquestes possibilitats desenvolupar-se gràcies a festivals com el +RAIN, perquè investiguen què pot portar aquest fenomen al cinema.
A: A mi m’ajuda a pensar noves imatges que mai hauríem imaginat nosaltres mateixes. Crec que això és el més important.
M: És una nova forma de crear imatges, de comunicar-se. Triar la perfecta mesura per a rodar una pel·lícula i narrar una història. És un altre tipus d’eina.
Z: Exacte! És una nova eina. Jo abans pintava, això em comportava molt de temps i un gran esforç. Aconseguir una imatge requeria un gran esforç. A la història de l’art, quan la càmera es va inventar, de sobte, podies tenir una imatge molt aviat, en pocs segons. Al principi possiblement costava més d’uns pocs segons, però igualment encara era molt més ràpid que pintar. Aleshores, ara que han arribat les IAs generatives, és una nova cosa, un nou pas en aquesta història. I tots estem molt atrets per aquest nou estranyíssim sentiment que ens dona aquest dantesc mètode de produir imatges. I el resultat és lleig (tots riuen), però impressionant.
B: Aquestes imatges són noves. És una nova forma. No es poden gravar aquestes imatges. No es poden animar. Gairebé se sent natural. És fastigós. Només creix, la imatge creix. Sembla orgànica o alguna cosa de l’estil. Però orgànica d’una manera digital estranya. Són les imatges que creixen a l’ordinador. I consisteix en mil milions d’altres imatges que ja s’han fet. I això és el que és genial de veritat. Si li demanes a una IA que t’ensenyi un ocell t’ensenyarà un ocell que no existeix. És molt interessant.
A: Parlem molt de la IA reemplaçant els humans, però crec que en les nostres pel·lícules no la fem servir per a reemplaçar cap tasca humana. Només creem noves imatges. No és només una eina per substituir o estalviar temps. Com a mínim jo, no vaig intentar estalviar temps ni res. És verdaderament un procés creatiu.
O: Feu un procés similar, en realitat, a fer un film que no utilitza la IA. Cerqueu imatges i les editeu. Alguns poseu veu en off o alguna cosa de l’estil. Feu films de la mateixa manera, però l’única diferència és com se cerquen les imatges.
A: I potser el procés de crear aquestes imatges també és diferent del cinema tradicional.
Z: També crec que això suposa un canvi revolucionari en la nostra percepció de les imatges. Abans, totes les imatges estaven connectades amb el món real. Com qualsevol pintura o fotografia es connecta amb el món real, en canvi, la imatge generada per la IA és buida. A dins està buida. Això canviarà la nostra percepció d’aquest món i del món imatge.
O: En l’ecosistema contemporani del capitalisme, pot haver-hi una relació saludable entre fer rodatges tradicionals i filmar amb la IA?
B: El més important és l’ètica del tema. En cada projecte has de pensar per què estàs fent servir la IA. És una conversa que ha de continuar perquè hi ha algunes qüestions morals darrere de fer servir la IA que són molt importants, com el que ha dit l’Amaïlla: no hem reemplaçat res amb la IA. Nosaltres hem escollit la IA com a eina i hem col·laborat amb ella sense reemplaçar humans o directors de fotografia o alguna cosa així. Hi han maneres saludables.
A: S’ha de justificar que estem treballant amb una IA.
O: Mirant els vostres films ho vaig pensar, quasi sempre es justifica que s’utilitzi aquesta eina dins de la mateixa estructura narrativa o formal de la pel·lícula. Ha de sempre així? Es pot fer una pel·lícula amb IA sense avisar-ho?
B: No. Sempre s’ha de dir quan es col·labora amb la IA. No has d’amagar-ho ni intentar-ho. Si l’esculls, parla’n. És com treballar amb el director de fotografia: sempre dius a la gent qui és el teu director de fotografia. El contrari seria dolent, seria fals. Seria mentider.
A més, si es fa servir la IA i no es diu, s’acabarà sabent. En totes les pel·lícules que has vist en el festival, veus la IA, notes en tot moment la seva presència i encara és reconeixible. No és com els Instagram reels on una àvia es converteix en una panerola de manera realista. Allò fa molta, molta por. Nosaltres no fem això.
Z: Això segur. Crec que aquesta tecnologia és alliberadora per fer que tothom s’iguali a l’hora de fer servir aquestes eines, però també porta caos. Aquest és un punt molt interessant. No saps què passarà. Potser demà algú farà un vídeo fals d’en Trump declarant la guerra.
B: Ja ho estan fent. Ja estan falsificant. A les xarxes socials, els mitjans populars ja estan amagant la IA. Si estàs veient un podcast moltes vegades ja està editat per la IA perquè aquests sistemes funcionen perfectament i cada vegada és menys necessari l’editor en aquests formats. En un film com The Brutalist, que va guanyar bastants Oscars, es va canviar l’accent d’alguns actors nord-americans perquè el seu accent hongarès fos més versemblant. No ho van amagar, però tampoc no ho van dir al principi.
M: Tornant a l’ecosistema del capitalisme… hi ha una cosa interessant que estava en la base de la meva recerca. Era la següent pregunta: Fent servir la IA reciclaré imatges existents o crearé una nova creant més residus digitals? Aquesta qüestió és vital en la meva recerca. No sé la resposta. La vaig fer servir per entendre què és, intentant buscar respostes. Però també el material d’arxiu té aquesta qüestió de reciclar imatges.
O: Aquesta és l’última pregunta, es parla del gran impacte ecològic que provoquen les IAs en el planeta. És veritat? Com us enfronteu a aquest fet?
B: Fer una pel·lícula és impactar en el planeta. Tot el que fas té impacte en el planeta. En una gran producció, s’han de portar molts cotxes al set de rodatge, gasten molta energia. Sempre hi ha un impacte. L’Andrea (Andrea Gatopoulos, un altre cineasta del festival pel film The Eggregore’s Theory) va explicar en una entrevista ahir que ell havia calculat quanta energia i aigua es va gastar per a produir el seu curt IA. Va trobar que és l’equivalent a conduir el seu cotxe durant cinquanta quilòmetres. Evidentment, hi ha un impacte, però com en tot.
M: Sí, és més ecològic que cremar cases o talar arbres (riuen). Els sistemes que utilitzem nosaltres no són gaire perjudicials. Altres sistemes, com Chat GPT, per exemple, gasten molta més energia.
B: Requereixen molta més energia i, a més, ignoren aquest tema i potser aquest és el problema més greu: que no són honestos. Si participessin en converses com aquestes seria totalment diferent.
Z: A la Xina tenim moltes instal·lacions d’energia, instal·lacions d’aigua i de vent. Tot energies renovables. D’aquesta manera, sembla que podem fer servir menys carboni, potser menys CO₂. Uns col·legues meus han fet un munt de recerca al sud-oest de la Xina sobre com aquestes construccions també destrueixen l’ecosistema local, el qual dona lloc a un altre problema, també d’impacte ecològic. Aleshores, em pregunto, per què intentem sempre resoldre un problema que porta a un altre problema i així successivament?
A: El problema és que amb la IA tenim la impressió de tenir possibilitats il·limitades, així que crec que si fem més i més pel·lícules amb la IA, hem de pensar inevitablement en l’impacte. Estem sols i altres persones no es qüestionaran res perquè hi ha interessos pel mig. I nosaltres fem un prompt, i després un altre… Anem fent i hem de pensar en això als anys vinents.


Deixa un comentari