LO VELL I LO NOU

El cinema, si hi creiem prou, acabarà omplint les carències afectives, la falta de comunicació, de la nostra pròpia vida. O això sembla voler dir Sentimental Value de Joachim Trier.

El nou film del realitzador noruec és un drama familiar a la Bergman, on un pare reconegut director de cinema (Stellan Skarsgard) s’intenta reconciliar amb la seva filla actriu de teatre (Renate Reinsve) oferint-li el paper protagonista pel seu nou film. Amb aquest argument, tots dos personatges començaran a deixar-se anar allà on els porta el film, com si ells no decidissin on van i només poden reaccionar, apropant-se i separant-se per moments, amb una fluïdesa que provoca en l’espectador un viatge emocional únic per la subtilesa d’aquest. Els personatges estan en un estat de tristesa constant, però, per la destresa de Trier, ens sentim còmodes navegant en una mar calmada de tota mena de sentiments.

Sentimental Value és una d’aquelles pel·lícules que no vols que acabin mai, que fan ganes d’habitar-les per la seva bellesa i sensibilitat. El guió, escrit pel mateix Trier i el seu habitual col·laborador Eskil Vogt, és fantàstic per la seva admiració al món i personatges que està creant i, aquests personatges, estan portats a la pantalla per actors que fan els papers de la seva vida, en especial els dos protagònics, però també secundaris com Elle Fanning o Inga Ibsdotter Lilleaas.