LO VELL I LO NOU

Julia Ducournau aposta un cop més per entregar una experiència física, sensitiva i tàctil amb Alpha. El que diferencia a aquest film dels seus llargmetratges previs, però, és que sembla abandonar una idea d’intel·ligibilitat en una narració que divaga en diversos marcs temporals i dilueix els significants en un treball pur cap a l’estètica del cos.

L’Alpha és una noieta de 13 anys que veu la seva vida completament malmesa quan torna un dia de l’escola amb un tatuatge al braç. A arran d’això, la seva vida escolar i els vincles familiars es torçaran cap a un malson de la carn al que ja ens té acostumats el cinema de la directora francesa. Més que treballar una al·legoria unívoca o tan sols una narració discernible, aquest malson colpeja directament a l’estómac des d’una críptica història de vincles generacionals i l’autodestructiva condició humana.Va ser un xoc sortir del Grand Theatre Lumiere i descobrir un públic tan polaritzat – realment, les crítiques generals eren fortament negatives -, doncs Ducournau reafirma aquí la seva llibertat creativa i la seva personalitat descarnada i agressiva. Després d’emportar-se un succés absolut (ni més ni menys que la Palme d’Or del seu any) Ducournau se sent més segura per jugar i experimentar, explotar els seus temes recurrents des d’una narrativa del caos i una imatge mutable que confòn a qualsevol noció clara d’estètica.

La temàtica del film ràpidament es deixa entreveure com una al·legoria al virus de la sida, però en mans de Ducournau és molt més. Se li ha criticat aquesta pretensió de treballar el virus des d’una estètica cinematogràfica (pròpia d’aquest concepte de la nova carn que la caracteritza), però precisament aquest és el seu encert absolut. Al trobar aquesta representació purament cinematogràfica del virus, Ducournau ens revela en imatges la seva opacitat. Parlem d’una cosa molt similar a la sida, però en mans de Ducournau es tracta d’una malaltia sobre la repressió al desig i la culpa que comporta viure resignat a les temptacions, el cicle autodestructiu de viure lliures. Als meus ulls, un visionat realment transformador.