Die, My Love

Lynne Ramsay ens ofereix un drama Cassavettià, amb els estel·lars Jennifer Lawrence i Robert Pattinson, que malgrat la seva contundència, no arriba a trobar el punt de les seves elevades aspiracions.

Un cop la maternitat pica a la porta, uns pares novells, la Grace (Jennifer Lawrence) i el Jackson (Robert Pattinson), es troben amb el conflicte de trobar l’harmonia familiar, l’american way of life en els temps que corren.

La pel·lícula se centra en els desequilibris mentals que pateix la Grace després del part. Una escriptora que ja no troba ni inspiració ni ganes en escriure. Per altra banda, el Jackson no sap com gestionar la subsistència de la seva relació. És així com comença aquest intent, que alguns camuflaran d’homenatge, de “A woman under the influence”

A través d’una fotografia contralluminosa, i una aposta pels cossos d’uns actors ja explorats, el film es converteix en una dansa de dues forces que col·lideixen, i desestabilitzen el nucli familiar. Un conflicte que es vertebra a partir de repeticions seqüencials a la manera de Cassevettes. Tot i així, aquest anar i venir de lluites i reconciliacions, es converteix en un tediós i pla exercici d’estil.

Les seqüències oníriques, de caire explícitament revelador, acaben sent pistes inintel·ligibles d’un puzle que no feia falta desmuntar. Ramsay acaba depenent en excés de la seva parella protagonista que, evidentment, estan superbs, i són raó suficient per donar-li un cop d’ull a aquest exercici interessant però redundant.

Deixa un comentari