Girls will be girls, ‘les noies seran noies’ és un reduccionisme recurrent que categoritza la dona en una feminitat inventada pel patriarcat, del que la directora Schuchi Talati es reapropia, configurant un retrat magnífic de l’experiència de créixer sent dona.
La pel·lícula s’estructura a partir de la mirada subjectiva de la Mira, una jove de 17 anys, alumna modèlica, filla perfecta, amb un pare absent, una mare molt present i, dins seu, un remolí d’emocions i una sensibilitat latent que només són perceptibles gràcies a la interpretació sublim de l’actriu Peeti Pranigahi. Talati representa una guerra freda entre les emocions de la seva protagonista i el tractament cinematogràfic d’aquestes, contraposant el foc interior de la jove amb els silencis i la calma de les imatges, un joc de tensions palpable i prolongat que reprodueix la gran contradicció que és l’adolescència.
La història de la Mira es basa en una constant lluita interna, un esforç etern cap a una noció de perfecció imposada, pròpia de créixer en cerca de validació externa constant. L’aparició del Sri –company de classe– en la seva vida desperta en ella nous desitjos inexplorats que la posen entre l’espasa i la paret amb les seves prioritats. La Mira per primer cop es veu sota una mirada diferent de la dels seus pares, una mirada que la converteix en objecte de desig, un desig que la connecta amb la seva intimitat, una intimitat constantment trencada interrompuda i obstaculitzada. La Mira descobreix el patriarcat! Alhora, Talati mostra l’omnipresència de la mirada masculina i els seus efectes, a través de les relacions de la protagonista amb les dones del seu entorn. El vincle entre mare i filla esdevé un eix fonamental per la història, és una representació crua de la irracionalitat a la qual pot comportar la submissió inconscient a l’atenció d’un home, com els seus efectes arriben a incidir en els cercles més curats i “purs”, encabint-se pels forats més vulnerables, aprofitant-se de les seves mancances per rebre l’atenció desitjada. La distància tensionada entre la Mira i l’Anila augmenta quan s’obre la possibilitat de suplir l’absència del pare amb la presència d’en Sri, així es genera una situació que queda fora del seu abast, ambdues han sigut encorralades en una competició freda, incoherent, sense sentit. Amb la seva amiga Priya succeeix el mateix, la seva amistat s’esquerda perquè les pressions externes i escolars obliguen la protagonista a rebutjar el camí que segueix l’altra durant aquesta etapa vital de descobriments, despertars i noves experiències. La Mira queda al marge de tot el que li passa, és constantment desplaçada del seu entorn i Talati ens ho fa saber a través d’enquadraments únics, deixant-la arraconada, encasellada, aïllada.
Tot el film està construït partint d’una sensibilitat i una cura palpable. La intimitat que es genera entre la pel·lícula i l’espectadora és producte del poder de les imatges vinculades a l’emoció de qui les ha viscut i les crea. La càmera, així com sembla que acaricia les protagonistes, també les deixa en la intempèrie dels espais més estèrils i deshumanitzats, entre silencis i pauses temporals incòmodes que tensionen i fan visible el seu món intern. La llum que s’escola per les finestres, entra en la casa familiar com raigs d’esperança que aporten calidesa i enlluernament en un moment tan fràgil, tan fred. La gestualitat dels cossos és retratada des de la seva vitalitat única, conferint aquest apropament inherent que els dota de llenguatge quan les paraules no tenen cabuda ni pes –el primer tacte entre la Mira i el Sri no se sent igual que l’últim. Talati genera una sensibilitat que t’insereix la pel·lícula ben endins, la sents amb tot el cos, et remet a tot allò que has viscut, et genera noves sensacions, la vius a través de tots els teus sentits. Girls will be girls és una crida a la sororitat, una materialització de tot allò que les dones patim en silenci, des de la vergonya i el rebuig; és una abraçada generacional, una reconciliació amb el nostre passat des d’una mirada del present reconfortant.


Deixa un comentari