Una carretera buida de nit i el cadàver d’un tiet són els elements que donen peu a On Becoming a Guinea Fowl. El film segueix a Shula i els descobriments i repercussions que prendrà durant el funeral d’aquest tiet que ha mort misteriosament a la carretera. La temàtica queda implícita des del començament, el fantasma d’un abusador i una espiral del silenci.
Malauradament, On Becoming a Guinea Fowl funciona com a paradigma de tot el que pot fallar en allò que és, una producció d’a24. Molesta, ja des del principi, una música tan abusivament accentuada en algunes escenes que dona a perdre una construcció de l’atmosfera que tracta de ser inquietant. Se li suma a això l’entorpiment d’un discurs massa mastegat, que busca desesperadament un estímul de l’espectador a partir d’una forçada elevació intel·lectual amb simbolismes que resulten ridículament simplistes – el que dona nom a la pel·lícula. Per por d’arriscar, el film cau estrepitosament sense trobar un to o un ritme que l’ajudin a arribar a bon port.
Es salva, però, el retrat social que es traça de manera reduïda amb les dues famílies que ocupen el funeral. Tot i restringir l’acció dramàtica a un àmbit familiar, la cineasta Rungano Nyoni ens parla explícitament de la conspiració del silenci de tot un país que encara pateix d’un abús que no rep càstig. Encara i que les seves falles pesin, la nova pel·lícula de Rungano Nyoni segueix sent una forta crida a la denúncia que mereix ser escoltada.
LO VELL I LO NOU 
Deixa un comentari