LO VELL I LO NOU

April de Dea Kulumbegashvili és un dels visionats amb més estímuls i xocs que podran trobar-se en aquesta edició del Festival D’A. La pel·lícula obre amb un monstre vagant per la foscor, un ésser deformat que acaba desapareixent en aquest buit que després del títol esdevé un torrent constant d’imatges violentes tant per la seva visceralitat com per la seva atracció plàstica.

La Nina, una ginecòloga, és acusada de negligència quan mor el nounat d’un part del que estava a càrrec. A més, els rumors diuen que practica avortaments de manera clandestina. Prenent aquest punt de partida, Dea Kulumbegashvili ens apropa a un retrat de personatge que es configura com una forta i quasi sàdica denúncia cap a la societat heteropatriarcal de la Georgia profunda. Les imatges, d’una voluminosa bellesa compositiva, contenen una violència irreprimible que eleva la figura de la Nina a un estat martíric on – i això ens ho deixa ben evident el desequilibri de la càmera en els plans fixos que inunden la pel·lícula – aguantar la mirada pesa. És una pel·lícula sobre un equilibri desequilibrat, filmada en plans on la càmera roman quieta però es belluga – potser cansada, potser marejada – pel terror d’aquesta fragilitat rígida i permanent. Gairebé podríem parlar d’aquesta pel·lícula com de l’exploració d’un cos, un cos que pren com anatomia les flors, els núvols i el sagnat d’un avortament. Realment és una pel·lícula visceral i sensitiva, tàctil, embotida de textures que configuren el retrat d’un cos malalt, d’una societat podrida, i que té com a bacteri a la nostra protagonista i a les estructures socials com a anticossos.